gallery/cabeceratransp

Labèrnia - Tres Turons

 

gallery/inicio3_clip_image002

 Hoy por hoy, aparte del trazado en cuadrícula de sus calles, podemos decir que el plan Cerdà se ha visto desvirtuado ampliamente por una densificación muy superior a la que que él mismo había previsto, como consecuencia de Ordenanzas municipales cada vez más permisivas que históricamente han ido dando lugar a la construcción de los cuatro lados de la manzana, en lugar de dos, y al aumento del número de pisos.

 

En tal contexto, todavía sorprende más que el Sector d'Urbanisme de nuestro Ayuntamiento pretenda acabar con la urbanización desarrollada a lo largo de las calles Labèrnia y Mariá Labèrnia (el hijo de Pere Labèrnia i Carreras) donde aquellas casas y torres del siglo XIX siguen albergando-acogiendo las vidas-historias de niños y niñas del siglo XXI.

 Cuando en la segunda mitad del siglo XIX, Pere Labèrnia i Carreras emprende la urbanización de los terrenos que poseía en la parte alta del Turó de la Rovira, todavía no hacía mucho que el Gobierno de Madrid, había aprobado oficialmente el proyecto de urbanización del ensanche de Barcelona creado por el ingeniero Ildefons Cerdà, al margen del concurso convocado por el Ayuntamiento de Barcelona, y fallado en favor del arquitecto Antoni Rovira i Trias.

 Puede decirse entonces que las primeras casas y torres que se construyeron y todavía se conservan en la "urbanització Labèrnia" tienen más historias entre sus paredes que la mayoría de las casas del por entonces recién estrenado "Eixample".

 Fue años más tarde cuando una inmigración masiva con muy pocos recursos, llegó a Barcelona, y en diversas partes de la montaña se crearon grupos de chabolas, que algunas duraron hasta pocos años antes de 1992 .

 

gallery/inicio3_clip_image004
gallery/inicio3_clip_image006

 Ahora, nuestro ayuntamiento (Barcelona en Comú - CUP Capgirem Barcelona - ERC), sigue sin escuchar a los vecinos y usuarios  del parque, que demandan un parque mixto con las casas consolidadas, aún siendo conscientes que hay algunas que necesitan una rehabilitación.

 

Creemos que en su conjunto aportan un valor arquitectónico y paisajístico, que puede mejorarse con el debido tratamiento de las visuales más aparentes. Aportan, también, seguridad a los paseantes y deportistas que utilizan el parque *(1). No se puede entender, pues, que el consistorio barcelonés continúe obcecado en borrar del mapa las calles Labèrnia y Mariá Labèrnia a cambio de densificar más los barrios perimetrales, ya de por si excesivamente densos, dejando peligrosamente vacío un parque de tales dimensiones i de un marcado carácter boscoso, en una posición bien céntrica en la ciudad.

 Los vecinos solicitamos una recalificación que nos dé el respiro y la tranquilidad necesarios para mantener y cuidar las casas, naturalmente sin aumentar el volumen general edificado.

 

*(1) Los resultados de una encuesta realizada a paseantes y deportistas nos indican que el 95% estan a favor de que se mantengan las casas, y un 70% se sienten mas seguros/as (sobre todo ellas) y no lo utilizarian a partir de cierta hora de la tarde si no estuviesen las casas.

Miguel Losada

 L'area compresa pels turons de La Rovira, Carmel i El ColI, constitueix una unitat geografica amb una vocació urbanística específica reconeguda parcialment per la ciutat a través dels intents de planejament que s'han succeït des de 1953.

gallery/tres turons 1953

 Tanmateix, les propostes de planejament i de projectes es van realitzar sense una visió global del conjunt dels Tres Turons i de les seves vocacions, i sense una percepció clara de les funcions fonamentals tant d'ordre estratègic com local que podia tenir. 

 D'altra banda les prescripcions del planejament en gran mesura no s'han portat a terme, quedant l'espai en gran part sense ordenar i les propietats en una situació d'indecisió urbanística. 

gallery/tres turons 1967

 Es ara quan el Sector d'Urbanisme del nostre Ajuntament ("d'esquerres" y "ecologista") ha volgut donar una solució decisiva a través d'un projecte que en cap moment ha tingut en compte la participació veïnal, la realitat social dels barris afectats ,ni els efectes mediambientals que aquest projecte representa 

1925

gallery/casa1925

2005

gallery/casa2005

2016

gallery/casa2016


QÜESTIÓ DE LÒGICA

 

 Com a veí afectat pel Parc dels Tres Turons, m'agradaria reflexionar sobre el tema de forma breu.

 Segons acaba de declarar Josep Bargalló, "Catalunya necessita victòries..." però, com a ciutadà, potencialment "expropiable" pel Parc dels Tres Turons, em sento més derrotat que mai. Derrotat pel immobilisme moral pels qui en nom del poble, modelen, dissenyen, fan i sobre tot desfan el paisatge urbà a capritx d'uns interessos immoralment especulatius.

 Especulatius pel que fa als vots que esgarrapen de la ignorància de la majoria, dels temors de la gent gran als fantasmes de la postguerra i de les mentides farcides de promeses progressistes.  Especulatius pel que fa a plans immobiliaris, obeint les veus del capital per a canviar de mà, aquest cop amb la atractiva idea del pulmó verd com a excusa ideal per a obtenir quants més beneficis millor.  Especulatius pel que fa a les minses indemnitzacions que mes que compensar, el que fan son indignar.

 Quan es dignaran els "dignataris" a escoltar als afectats de debò ?  Haurem de muntar la nostra intifada pròpia per a lluitar contra aquest monstre administratiu implacable ?


 Es factible una coexistència mixta entre habitatges i parc ?.


 La resposta lògica a aquesta darrera pregunta és rotundament SI.

 - La resposta del Ajuntament és "ni parlar-ne".

 

 La lògica s’empara en el menys del 5% d'espai verd que "ocupen" les nostres habitatges en vers del més el 27% destinats als habitatges a construir, també de zona verda. Nosaltres ocupem, l'Ajuntament destina. Lamentablement, la lògica que impera és la de l'Ajuntament, la lògica absurda, la lògica imposada i conseqüentment la del pensament únic. La nostre lògica es recolza en l'estudi paral•lel del pla del Parc dels Tres Turons que demostra la viabilitat de la dualitat "parc sí, cases també" que els responsables de l'Ajuntament rebutgen amb fervor inquisitorial. Tot és qüestió de lògica.